TERRALINGÜE !

Benvolguts pares i mares,

Amb motiu de la celebració de la IV setmana de l’educació plurilingüe a la Universitat d’Alacant, he de comunicar-vos la meua experiència i proposta sobre ella amb la finalitat que us animeu a assistir a aquestes xerrades. 

Cada any presenten diverses vivències de professors. Totes elles ajuden a entendre les dificultats que es presenten a l’aula, així com les diferents alternatives que es poden crear per tal que els docents facen de l’escola un lloc divertit. En aquest any, un dels projectes més interessants ha sigut l’exposició del “Kamishibai” o “teatre de paper”, el qual apareix com una alternativa als contes populars a l’escola Valle d’Elda. Proposta que ens pareix fantàstica per dur-la a terme al nostre centre, ja que els xiquets podran aprendre el valencià al mateix temps que es diverteixen explicant contes. A més, desenvoluparan les seues destreses tant a nivell intel·lectual com artístic, perquè aquesta activitat avarca d’una banda l’assignatura de valencià i d’altra, la de plàstica. 

La nostra intenció és que, mitjançant aquesta tradició xinesa, els vostres fills comencen a adonar-se de la importància que té el parlar valencià dins de la nostra comunitat. Així, podran adquirir-lo d’una forma més amena i sense que se’ls presente com una imposició. Doncs, si una cosa et remarquen en aquest curs, és que la Comunitat Valenciana ens ofereix una oportunitat que no tothom té al seu abast. Per aquesta raó, hem de recolzar les seues propostes i fer de l’ensenyament una font d’aprenentatge no solament en castellà, sinó també en valencià. D’aquesta manera, alhora d’adquirir una tercera llengua (en el nostre cas l’anglès o el francès) tindran moltes més facilitats que aquells xiquets que siguen monolingüistes. 

Així que, us convide a que participeu en totes les activitats que el centre proposarà a partir d’ara i que, juntament amb nosaltres, animeu als més petits a que obriguen les portes a altres llengües. El nostre objectiu queda centrat en fer de l’escola un parc d’atraccions multilingüe. Per tant, no ens quedem enrere davant l’aventura del plurilingüisme!.

Salutacions

La tutora de 4t curs

Benvolguts pares i mares...

Benvolguts pares i mares,

Us escrivim aquesta carta per comunicar-vos diverses coses. D'una banda, us informem que la classe d’anglès que els vostres fills i filles reben dimarts i  dijous canviarà de data. A partir de la setmana que ve s'impartirà dimecres i  divendres. Actualment, tenen dues hores setmanals que es mantindran fins al final de mes. A partir d'aquest moment, el nou professor, John Parell, els donarà deu mensuals, repartides segons el seu criteri. Si teniu algun problema, li trobareu en el despatx general de nou a deu.

En segon lloc i respecte a l'excursió, recordar que inicialment, teníem intenció d'anar al Museu del Vi a Monòver. Però no podem anar perquè no vam demanar amb antelació les entrades i ara no queden per a aquest mes.

Alguns de vosaltres no heu ingressat els diners de la quota de material. El número de compte corrent on cal fer l’ingrés apareix en el document que us adjunte. També podeu lliurar directament els diners a l'encarregat del menjador. El localitzareu de nou a onze en la secretaria.

Teniu a la vostra disposició el "Bloc del Cicle". Com vam acordar en l'última reunió, penjarem tota la informació que veiem que sigua interessant. Així aconseguirem estalviar-nos almenys dos de les reunions que solem fer anualment. L'adreça és http://tossaldemillar.blogspot.com

Finalment, hem de comunicar-vos que el Claustre de professors d'aquest centre, actualment anomenat CEIP 45 de la Canyada de Fenollar, ha estudiat la proposta de nova denominació que ha estat tramitada per l’AMPA.

Recordar que va haver-hi una consulta popular promoguda per l’AMPA per triar un nom nou per al col·legi entre diverses possibilitats. Va quedar en primer lloc el nom de "Tossal de Miler", que, com sabeu, es la denominació de la zona on està situat.

Després d'un intens debat, el claustre ha aprovat el nom de "Tosal de Miler" escrit amb una sola essa. 

Es van adduir arguments a favor i en contra. Entre els primers, es va comentar que aquesta era l'ortografia que sempre s'havia utilitzat per al nom de la zona i que ara no era moment de modificar res. D'altra banda, el grup que defensava la proposta inicial aprovada per l’AMPA va argumentar que la paraula "tossal" no pertany a l'espanyol sinó al català i, per tant, són les regles ortogràfiques del català les que han de prevaldre i, en conseqüència, solament existeix la possibilitat d'escriure-ho amb dues esses. A més, van afegir que segons la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, La Canyada és zona de predomini lingüístic valencià i això implica que la toponímia menor ha de mantenir la forma valenciana, si existeix.

La votació va donar com a vencedora la contraproposta del claustre i és així com s'elevarà al Consell Municipal. Tots els mestres i les mestres del primer cicle de primària del col·legi, tant del PIP, com del PEV i del PIL, creiem que el claustre ha comès un error que intentarem que es corregisca. Si penseu que el tema mereix la vostra atenció, per favor, visiteu l'entrada del bloc que obrirem matí sobre el tema per enviar-nos comentaris amb idees que puguin orientar la qüestió.

Esperem els vostres comentaris.

Una abraçada.

Els mestres i les mestres de Primer Cicle

PENSANT EN ELS ALTRES

N’hi ha una cosa en la vida que sempre deixem les persones de costat, com si no tinguera importància: el seu significat.

Per aquesta raó, un professor del Japó va decidir que l’objectiu més important per tal de crear lligams entre els seus alumnes seria, mitjançant l’aprenentatge i la diversió, que foren capaços de captar l’art de la vida.

Així, va posar en marxa el seu projecte, basat en que “la clau per viure feliç es aprendre a pensar en els altres”. D’aquesta manera els nens de 10 anys haurien d’escriure els seus pensaments a “les cartes de la llibreta”.

Ara bé, un dia es troba a faltar un nen en la classe perquè havia mort la seua àvia. A la seua tornada, llegeix el fet que va escriure a llibreta, de manera que els nens s’assabenten de que a perdut a una persona volguda.

Aquest fet provoca que un xiqueta comunique als seus companys que tampoc té pare. Però, mai ho havia dit per por a que els demes cregueren que era diferent. Mifuyu expressava per primera vegada els seus sentiments. 

Seguidament el professor organitza l’excursió de primavera per mostrar-los que la vida té un gran valor i que han d’aprofitar amb alegria cadascuna de les oportunitats per expressar la seua personalitat individual. La qual cosa tindrà com resposta la unió i els lligams entre tots ells.

A continuació, es dona el cas de que un xicó es castigat per riure’s i comportar-se malament a classe. El seu càstig serà quedar-se sense provar “el rai” (embarcacions construïdes per ells mateixos durant tot el curs). No obstant, els seus companys el defenen i finalment el professor li lleva el càstig. Tot i que mostra resistència als arguments del xiquets per tal de fer-los reflexionar sobre els actes i fer-los conèixer la seua pròpia vulnerabilitat.

El xiquet (Yuto), escriu cartes per tal de donar les gràcies als seus companys ja que hi havia eixit a la seua defensa.

Durant aquesta escena una nena plora després de relatar que quan era més petita la rebutjaven perquè feia pudor. Aleshores, argumentava que no era correcte comportar-se així amb els amics. No estava bé riure’s d’ells.

La classe decideix composar una cançó amb propòsit de acomiadar a una nena que abandonava l’escola perquè anava a viure en Tokio. Una vegada més es mostra, al igual que en l’activitat del “rai”, que el professor està molt entregat i participatiu en cadascuna de les accions realitzades. D’aquesta manera s’acosta més als xiquets desapareixent l’ordre jeràrquic marcat pels poders superiors.

Novament apareix una mort a la classe. Aquesta vegada es el pare de un nen, el Tsubasa. Els companys escriuen cartes per donar-li suport i ànim. A més, apareix una nova escena que captiva els sentiments del veient. Els propis alumnes proposen escriure un missatge al pares morts del xiquets. Ixen al pati i amb pals escriuen en la sorra un missatge el suficientment gran perquè els pares ho pugen veure des de el cel. Deien: “ Pare de la Mifuyu i pare del Tsaba: els vostres fills estan bé. Nosaltres sempre estem amb ells. Per tant, no patiu “.

Després de dos anys junts, arriba el comiat del curs. El professor està molt satisfet del projecte, perquè tot i que n’hi han agut plors, riures i aprenentatges, els nens han aprés que els lligams d’amistat es creen pensant en els sentiments dels altres i prendre a pensar en els altres lis ha mostrat quina es la clau de la felicitat.

Aquesta es un bona lliçó per als docents ja que manifesta que no només cal tenir en compte els estudis dels nens i la seua formació. Sinó que en la vida hi ha qüestions molt més interessants i educatives que quatre fulles de paper enquadernades.

L’IMPORTÀNCIA DE LA SOCIALITZACIÓ EN L’EDUCACIÓ

L’educació és l’acte de guiar, conduir, formar i instruir, a través del qual es transmeten coneixements, valors y costums. Es a dir, no es basa únicament en la importància de la paraula, sinó que està present en cadascuna de les nostres accions, sentiments y actituds.

Per això, el paper que juga el docent dins d’aquest àmbit és primordial, ja que es l’encarregat de transmetre la cultura de la seua societat i amb això, valors i normes per tal que els alumnes siguen individus dignes de la societat a la que pertanyen. 

Es cert, que la família és el primer agent socialitzador en la vida dels xiquets, però és dins de l’escola on els nens es desenvoluparan amb el seu grup d’iguals, fomentant d’aquesta manera una major interacció i vinculació entre ells.

No obstant, hem de ser conscients de que la socialització és un procés temporal i que avança al llarg del progrés evolutiu individual.

Per aquesta raó, i per tal de que els nens adquireisquen un bon grau de socialització, cal que aquest procés siga efectiu des del punt de partida. Es a dir, s’ha de començar en l’edat primerenca amb l’assimilació d’estructures cognitives i habilitats lingüístiques i comunicatives per a que els nens aprenguen la realitat i siguen capaços d’aconseguir continguts significatius més extensos, així com un procés d’interacció ple. 

En resum, la socialització no és genètica ni innata, sinó que és un aprenentatge. D’aquesta forma, les persones aprenem a respectar, a tolerar, a comprendre i a ajudar. Així, tant el docent, els principis de les classes socials, les condicions polítiques i econòmiques com la concepció sobre la societat i la integració dels alumnes en ella (entre altres factors) son determinants per l’educació dels xiquets.

Accent diacrític

L'accent diacrític és aquell que es posa per distingir, en la majoria de casos, parells de paraules que segons les regles d'accentució no n'haurien de dur.

-        Sempre es conserva en la formació de mots derivats o compostos (per exemple: PÈL: contrapèl, repèl...).

Es a dir, l’accent diacrític serveix per distingir paraules que s’escriuen igual però que tenen un significat diferent.

•     Per tal d’aprendre l’accent diacrític s’han de tenir molt clares les regles       d’accentuació.

-          Exemples:

SENSE ACCENT	AMB ACCENT
Dona: senyora	Dóna: forma del verb donar
Es: pronom reflexiu	És: forma del verb ser
Net, neta: contrari de brut	Nét, néta: fill/a de fill/a
Te: infusió	Té: forma del verb tenir
Vens, venen: formes del verb vendre	Véns, vénen: formes del verb venir
Son: ganes de dormir	Són: forma del verb ser
Os: part del cos	Ós: animal
Bota: calçat, verb botar	Bóta: recipient
Mon: possessiu	Món: univers
Pel: contracció de per + el	Pèl: cabell
Si: condicional	Sí: afirmació

ACTIVITATS PER PRACTICAR

1.      Agafa’n l’opció correcta

-          A Anglaterra és costum prendre (te/té) amb pastes.

-          La llet és un aliment que ajuda a enfortir els (ossos/óssos).

-          No (es/és) gaire bonic aquest quadre.

-          Aquest got no ha quedat prou (net/nét).

2.      Composa rimes amb les parrelles de paraules següents:  dona-dóna, mon-món, te-té, ossos-óssos, net-nét, si-sí.

-          Aquella dona li dóna els diners a l’altra dona.

-          Mon pare diu que el món és infinit.

-          Joan li te moltíssima passió al té.

-          Els ossos dels óssos són molt grans.

-          El nét de Pere sempre va molt net.

-          Si li proposes matrimoni segur que et dirà que sí.

Amb l’aprenentatge de l’accent diacrític es pretén que els xiquets siguen capaços de diferenciar paraules les quals tenen una pronuncia pareguda o que fins i tot poden arribar a ser pràcticament igual.

Per això es necessari que els nostres alumnes sàpiguen quina és la paraula més adequada per tal d’emprar-la en determinats contextos. 

LES XARXES SOCIALS A LA NOSTRA SOCIETAT

Les xarxes socials s'han convertit en un instrument que pot arribar a ser molt útil per a l'educació. Per això es necessari que els professors introduïsquen les xarxes en els actuals programes educatius.

Ara bé, tot això presenta una sèrie d’inconvenients a l'escola, ja que no tots el centres educatius gaudeixen de suficients equips informàtics per a tots els alumnes. A més, els professors no tenen els coneixements suficients i necessaris per a fer de les xarxes socials un element d'aprenentatge.

Cal destacar també que Facebook en aquest cas, te dues maneres d'utilització. D' una banda té una utilitat formal on se poden escriure documents, penjar apunts, comunicar-se amb el professor, així com resoldre dubtes comuns amb els companys de classe.

En canvi, l'altre ús és recreatiu. Es a dir, utilitzar-lo com a xat, per a jugar, per compartir vídeos, etc..
Per aquesta raó, ha d’haver-hi un compromís per part dels alumnes per a diferenciar quin és l'ús més apropiat per a l'àmbit acadèmic. A més, s’ha de remarcar que es podrà trobar més dificultat en alumnes adolescents abans que en gent més adulta com poden ser els universitaris.

En la nostra opinió, les noves tecnologies com son els ordinadors, pissarres o fins i tot llibres electrònics, faciliten l'aprenentatge. A més la societat està molt avançada en la tecnologia i això ha de veure's reflectit en l’educació. Clar exemple seria la substitució gradual del guix per pissarres tàctils. Per això, cal que les escoles de hui en dia aconsegueixin un equipament adequat.