L’educació és l’acte de guiar, conduir, formar i instruir, a través del qual es transmeten coneixements, valors y costums. Es a dir, no es basa únicament en la importància de la paraula, sinó que està present en cadascuna de les nostres accions, sentiments y actituds.
Per això, el paper que juga el docent dins d’aquest àmbit és primordial, ja que es l’encarregat de transmetre la cultura de la seua societat i amb això, valors i normes per tal que els alumnes siguen individus dignes de la societat a la que pertanyen.
Es cert, que la família és el primer agent socialitzador en la vida dels xiquets, però és dins de l’escola on els nens es desenvoluparan amb el seu grup d’iguals, fomentant d’aquesta manera una major interacció i vinculació entre ells.
No obstant, hem de ser conscients de que la socialització és un procés temporal i que avança al llarg del progrés evolutiu individual.
Per aquesta raó, i per tal de que els nens adquireisquen un bon grau de socialització, cal que aquest procés siga efectiu des del punt de partida. Es a dir, s’ha de començar en l’edat primerenca amb l’assimilació d’estructures cognitives i habilitats lingüístiques i comunicatives per a que els nens aprenguen la realitat i siguen capaços d’aconseguir continguts significatius més extensos, així com un procés d’interacció ple.
En resum, la socialització no és genètica ni innata, sinó que és un aprenentatge. D’aquesta forma, les persones aprenem a respectar, a tolerar, a comprendre i a ajudar. Així, tant el docent, els principis de les classes socials, les condicions polítiques i econòmiques com la concepció sobre la societat i la integració dels alumnes en ella (entre altres factors) son determinants per l’educació dels xiquets.
No hay comentarios:
Publicar un comentario