El dard de la ciutadania

Podem imaginar per uns segons que l’educació forma part d’una diana en el centre de la qual es troba l’individu. D’aquesta manera, la persona queda rodejada d’una sèrie d’anells vermells i blancs que romandran constants durant tota la vida. Ara bé, el primer anell més proper al centre està constituït per la família i l’escola, trobant seguidament, les demés institucions socials juntament amb els mitjans de comunicació. Finalment, a l’avantpenúltim anell es situa la societat, la qual queda totalment sotmesa a la cultura. Doncs, eixe últim anell perifèric és al qual jo hem referiré a l’hora d’elaborar aquest escrit.

Independentment de quina siga la professió d’una persona, haurà de ser, per damunt de qualsevol cosa, bon/-a ciutadà/-ana. Però, qui és l’encarregat d’ensenyar-nos aquesta tasca? En primer lloc, he de referir-me a la família perquè és l’inicial agent socialitzador que influeix en el xiquet. Seguidament, aquest paper influenciador passarà a l’escola. No obstant, l’objectiu principal d’aquesta institució és que els seus alumnes siguen capaços d’introduir-se en la societat. Per això, es fonamental la integració de valors tant personals com ciutadans o socials.

Així, obtenim com a resposta que, la figura dels/de les mestres es presenta com una guia per a l’orientació de l’experiència de l’alumne/-a. Han de conscienciar-se de que son una mena d’espills que deuen reflectir-se sobre ells. Per tant, han de ser un bon exemple a seguir en qualsevol àmbit possible. Ara bé, es cert que l’escola presenta una sèrie de funcions latents, és a dir, aquelles que no es veuen però que estan presents al fet educatiu. Entre elles, destaquen d’una una banda, que l’educació és selectiva i d’altra, que promou en els individus les idees i actituds que interessen als dirigents d’aquestes. 

Resulta vergonyós haver de dir això, però així és la realitat. Una realitat que ha de canviar prompte, ja que els únics perjudicats en tot aquest assumpte son els/les alumnes. Observem, docs que hi ha mestres els/les quals han llançat el dard amb tanta força que quasi ni s’han adonat d’això que diu “valors”. Però, aquesta qüestió no és culpa únicament de l'escola, sinó també de la societat i de la cultura dominadores sota les quals vivim hui en dia.

Per concloure, he de reconèixer que un bon/-a professor/-a és aquell que quan llança el dard a la diana es clava en el color de la dignitat, la justícia i la democràcia i estic totalment segura de que mai podrà canviar el seu sentit a no ser que l’avantpenúltim anell aspire la seua direcció.