Accent diacrític

L'accent diacrític és aquell que es posa per distingir, en la majoria de casos, parells de paraules que segons les regles d'accentució no n'haurien de dur.

-        Sempre es conserva en la formació de mots derivats o compostos (per exemple: PÈL: contrapèl, repèl...).

Es a dir, l’accent diacrític serveix per distingir paraules que s’escriuen igual però que tenen un significat diferent.

•     Per tal d’aprendre l’accent diacrític s’han de tenir molt clares les regles       d’accentuació.

-          Exemples:

SENSE ACCENT	AMB ACCENT
Dona: senyora	Dóna: forma del verb donar
Es: pronom reflexiu	És: forma del verb ser
Net, neta: contrari de brut	Nét, néta: fill/a de fill/a
Te: infusió	Té: forma del verb tenir
Vens, venen: formes del verb vendre	Véns, vénen: formes del verb venir
Son: ganes de dormir	Són: forma del verb ser
Os: part del cos	Ós: animal
Bota: calçat, verb botar	Bóta: recipient
Mon: possessiu	Món: univers
Pel: contracció de per + el	Pèl: cabell
Si: condicional	Sí: afirmació

ACTIVITATS PER PRACTICAR

1.      Agafa’n l’opció correcta

-          A Anglaterra és costum prendre (te/té) amb pastes.

-          La llet és un aliment que ajuda a enfortir els (ossos/óssos).

-          No (es/és) gaire bonic aquest quadre.

-          Aquest got no ha quedat prou (net/nét).

2.      Composa rimes amb les parrelles de paraules següents:  dona-dóna, mon-món, te-té, ossos-óssos, net-nét, si-sí.

-          Aquella dona li dóna els diners a l’altra dona.

-          Mon pare diu que el món és infinit.

-          Joan li te moltíssima passió al té.

-          Els ossos dels óssos són molt grans.

-          El nét de Pere sempre va molt net.

-          Si li proposes matrimoni segur que et dirà que sí.

Amb l’aprenentatge de l’accent diacrític es pretén que els xiquets siguen capaços de diferenciar paraules les quals tenen una pronuncia pareguda o que fins i tot poden arribar a ser pràcticament igual.

Per això es necessari que els nostres alumnes sàpiguen quina és la paraula més adequada per tal d’emprar-la en determinats contextos. 

LES XARXES SOCIALS A LA NOSTRA SOCIETAT

Les xarxes socials s'han convertit en un instrument que pot arribar a ser molt útil per a l'educació. Per això es necessari que els professors introduïsquen les xarxes en els actuals programes educatius.

Ara bé, tot això presenta una sèrie d’inconvenients a l'escola, ja que no tots el centres educatius gaudeixen de suficients equips informàtics per a tots els alumnes. A més, els professors no tenen els coneixements suficients i necessaris per a fer de les xarxes socials un element d'aprenentatge.

Cal destacar també que Facebook en aquest cas, te dues maneres d'utilització. D' una banda té una utilitat formal on se poden escriure documents, penjar apunts, comunicar-se amb el professor, així com resoldre dubtes comuns amb els companys de classe.

En canvi, l'altre ús és recreatiu. Es a dir, utilitzar-lo com a xat, per a jugar, per compartir vídeos, etc..
Per aquesta raó, ha d’haver-hi un compromís per part dels alumnes per a diferenciar quin és l'ús més apropiat per a l'àmbit acadèmic. A més, s’ha de remarcar que es podrà trobar més dificultat en alumnes adolescents abans que en gent més adulta com poden ser els universitaris.

En la nostra opinió, les noves tecnologies com son els ordinadors, pissarres o fins i tot llibres electrònics, faciliten l'aprenentatge. A més la societat està molt avançada en la tecnologia i això ha de veure's reflectit en l’educació. Clar exemple seria la substitució gradual del guix per pissarres tàctils. Per això, cal que les escoles de hui en dia aconsegueixin un equipament adequat.

L'importància del bilingüisme.

Els programes d’immersió lingüística s’han convertit en una qüestió de gran rellevància a la nostra comunitat.

Actualment, a més de poder gaudir de l’ensenyament en castellà, als centres educatius de la Comunitat Valenciana es poden observar diversos programes com per exemple el PIL ( Programa d’Immersió Lingüística) o bé,el PEV( Programa d’Ensenyament en Valencià).

Ara bé, cal destacar que la gent que vivim a la Comunitat Valenciana haríem d’estar orgullosos així com aprofitar el gran avantatge que tenim respecte d’altres comunitats. 

Estudiar en valencià no significa deixar el castellà ni renunciar a les pròpies arrels. L’Ensenyament en Valencià és per a tots: per als que parlen valencià, però també per als que parlen castellà o altres llengües.

Per tant, crec convenient remarcar el tema de  la immersió lingüística, ja que el fet d’introduir una llengua diferent a la L1 dels estudiants, dóna lloc al fet de que dits aprenents siguen competents en ambdues llengües. O el que és el mateix, que hi arriben a ser bilingües. 

 D’aquesta manera, les persones bilingües gaudeixen de majors facilitats a l’hora d’aprendre altres idiomes com l’anglès, l’alemany...

En conclusió i d’acord amb la meua opinió, el valencià (en aquest cas) a més de donar-nos l'oportunitat de no ser monolingües, és una manera d’integrar-se i formar part de la societat en la qual vivim.